Els inicis del tardeo a Catalunya: quan la tarda es va convertir en festa
En els darrers anys, el tardeo s’ha consolidat com una de les formes d’oci més populars a Catalunya, especialment entre el públic adult que busca gaudir de la música, les copes i la socialització sense haver d’allargar la nit fins a la matinada. Tot i que avui dia és un fenomen plenament normalitzat, els seus inicis responen a un canvi progressiu en els hàbits socials i culturals.
El concepte de tardeo —sortir de festa a la tarda, habitualment entre les cinc i les deu del vespre— va començar a agafar força a Catalunya a finals de la dècada del 2000 i principis del 2010. Ciutats com Barcelona, Tarragona o Girona van ser pioneres en aquesta tendència, impulsada inicialment per bars musicals i locals que buscaven ampliar franges horàries i atraure un públic més divers.
Un dels factors clau del naixement del tardeo va ser el canvi en l’estil de vida. L’augment de les responsabilitats laborals i familiars, especialment entre persones d’entre 30 i 50 anys, va generar la necessitat de noves fórmules d’oci més compatibles amb l’endemà. El tardeo permetia sortir, ballar i socialitzar sense renunciar al descans ni a la rutina diària.
A Catalunya, aquesta pràctica també va arrelar gràcies a la cultura del vermut i a la tradició de trobades socials diürnes. Progressivament, el que començava com una copa després de dinar es va transformar en sessions musicals amb DJs, música en directe i propostes temàtiques. Barris com el Born, el Raval o Gràcia a Barcelona van esdevenir escenaris habituals d’aquest nou model d’oci.
La crisi econòmica del 2008 també va jugar un paper important. Tant els consumidors com els empresaris buscaven alternatives més assequibles i rendibles. El tardeo permetia reduir despeses i, alhora, revitalitzar franges horàries tradicionalment poc explotades pels locals nocturns.
Amb el pas del temps, el tardeo va deixar de ser una moda per convertir-se en un hàbit social consolidat. Festivals urbans, esdeveniments temàtics i fins i tot discoteques adaptades a horaris de tarda van acabar de popularitzar el fenomen arreu del territori català.
Avui, el tardeo forma part del paisatge cultural i social de Catalunya, reflectint una manera diferent d’entendre la festa: més accessible, intergeneracional i adaptada als ritmes de la vida contemporània.
